Fent una reflexió sobre els 10 anys que porto tractant persones, escoltant-les i cuidant-les, he arribat a la conclusió que moltes de les que tenen algun component depressiu el que busquen en el massatge és simplement el contacte, algú que estigui una estona per ells/elles, algú amb qui poder parlar i així alliberar les tensions emocionals i alhora físiques.
I és que nombrosos estudis demostren que el contacte físic és
beneficiós a la salut tant física com emocional. Moltes persones deprimides
s'aïllen i redueixen la seva interacció i contacte amb altres éssers humans. El
massatge és una forma de contacte físic que està demostrant ser molt eficaç per
combatre la depressió, l'ansietat i l'estrès. Entre alguns dels seus efectes antidepressius es destaca una major producció de serotonina (la manca de serotonina té una relació
directa amb l'estat d'ànim, aquesta manca està íntimament relacionada amb la
depressió).
Però deixant de banda els estudis i la part més científica, no seria bo reflexionar sobre algunes preguntes?:
- Perquè estem perdent la costum d'abraçar-nos?
- Perquè costa tant escoltar la persona que tenim a davant, sense jutjar-la i donar consells des del nostre ego, simplement escoltar-la?
- Perquè es fomenta una societat on la comunicació és bàsicament virtual, perdent així la complicitat de mirar-se als ulls o tocar el braç de la persona com a símbol de suport si t'està explicant algun problema?
I moltes més preguntes que em passen pel cap i ens podríem fer per investigar sobre com podem millorar aquesta societat actual basada bàsicament en el "Jo".
Reflexionem-hi....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada