Taller Teràpia del Riure

En moments com l'actual posar bon humor i afrontar la vida amb optimisme ès bàsic per activar la nostre energia interior i agafar forces per resoldre millor els problemes.

Aquest mes de Febrer tindrem l'oportunitat de passar-nos-ho molt bé experimentant amb la teràpia del riure, a càrrec de Ana María Berbel que ens fa aquest petits incís: "L’ humor permet desviar, momentàniament, l’atenció dels problemes i pensaments negatius, diluint l’ estrès i angoixa i alliberant emocions com la por,la ràbia, la tristor, la vergonya, la culpa, que de no ser expressades poden acabar manifestant-se com a malalties. No són els problemes que ens ofeguen sinó la manera que tenim d’afrontar-los".

La teràpia del riure utilitza tècniques com els exercicis de respiració, el ball, el joc i la comunicació per millorar el sentiment de mereixement i afavorir l ‘autoestima, practicant la capacitat de rebre i donar.

No tingueu por i atreviu-vos a experimentar. Jo m'hi apunto! :D



Dissabte 2 de Febrer de 10-12:30.  Reserva al 686.891.193 o enviant mail a soniasala.info@gmail.com, el preu ès de 15€.




Una abraçada**

Depressió, massatge i societat actual

Fent una reflexió sobre els 10 anys que porto tractant persones, escoltant-les i cuidant-les, he arribat a la conclusió que moltes de les que tenen algun component depressiu el que busquen en el massatge és simplement el contacte, algú que estigui una estona per ells/elles, algú amb qui poder parlar i així alliberar les tensions emocionals i alhora físiques.

 

I és que nombrosos estudis demostren que el contacte físic és beneficiós a la salut tant física com emocional. Moltes persones deprimides s'aïllen i redueixen la seva interacció i contacte amb altres éssers humans. El massatge és una forma de contacte físic que està demostrant ser molt eficaç per combatre la depressió, l'ansietat i l'estrès. Entre alguns dels seus efectes antidepressius es destaca una major producció de serotonina (la manca de serotonina té una relació directa amb l'estat d'ànim, aquesta manca està íntimament relacionada amb la depressió).

Però deixant de banda els estudis i la part més científica, no seria bo reflexionar sobre algunes preguntes?:  

• Perquè estem perdent la costum d'abraçar-nos?
• Perquè costa tant escoltar la persona que tenim a davant, sense jutjar-la i donar consells des del nostre ego, simplement escoltar-la? 
• Perquè es fomenta una societat on la comunicació és bàsicament virtual, perdent així la complicitat de mirar-se als ulls o tocar el braç de la persona com a símbol de suport si t'està explicant algun problema? 

I moltes més preguntes que em passen pel cap i ens podríem fer per investigar sobre com podem millorar aquesta societat actual basada bàsicament en el "Jo".

Reflexionem-hi....